Interculturalitat i Immigració
Laura Fernández Florido Estudiant 3er de Pedagogía
lunes, 2 de enero de 2012
martes, 13 de diciembre de 2011
Ni fàcil ni dificil
Aquest curtmetratge ens recopila molt bé el que succeeix moltes vegades quan una persona ve de fora com canvia la seva realitat.
El vídeo ha reflectit molt bé com es poden sentir les persones quan canvien el seu entorn, la seva realitat..., hi ha un moment que el Musta decideix dutxar-se sense calçotets perquè tots ho fan, aquí veig una actitud una mica de deixar de banda la seva tradició, ja que ell explica que en el seu país és de molt mala educació treure’s els calçotets davant dels altres. Quan ell decideix treure’ls està faltant el respecte als seus company? O ell es sent que els demès no tenen educació per dutxar-se amb calçotets? Crec que aquestes situacions són dilemes que poden causar confrontaments amb la realitat que viuen.
L’altre exemple que posa el curtmetratge és el canvi estètic que es fa la protagonista, amb la finalitat d’agradar al noi. La Aicha fa bé al canviar la seva decisió de portar vel per poder arribar a agradar al Jordi?, jo penso que cap persona ha de canviar com és per poder arribar a agradar a ningú, ja que si ens estimen ens estimaran tal i com són, i no ens demanaran de canviar un element estètic.
miércoles, 30 de noviembre de 2011
Prejudicis y estereotips
Aquest vídeo ens explica amb un to humorístic els prejudicis/estereotips que existeixen de la societat autòctona envers a la població immigrant.
Cal dir, que jo molts cops he escoltat algun d’aquests estereotips, sobretot els que diuen que l’Estat afavoreix la vida als immigrants gràcies a les ajudes, al impagament de impostos, etc.
Encara que, jo penso que molts cops és veritat que moltes persones que venen de fora només conviuen amb ells mateixos, no se si és per por o perquè ells també poden tenir alguns estereotips de nosaltres, etc. Un exemple d’això és que quan jo anava a batxillerat una noia xinesa que anava a la meva classe va manifestar un dia a classe que els seus pares no li deixaven tenir un xicot d’aquí, sinó que havia de ser de cultura xinesa com ella, i ella va dir que mai es podria enamorar de un noi d’aquí per por a que els seus pares li donessin de banda.
Tot aquest tema em dóna a pensar que pot ser un peix que es mossega la cua, que mai podrem sortir d’aquests estereotips o prejudicis davant d’altres cultures.
jueves, 17 de noviembre de 2011
Reflexió classe de dimarts
Aquesta entrada ha estat creada per comentar la classe de dimarts.
Primer de tot, m’agradaria destacar la importància que té actualment els mitjans de comunicació, ja que crec que és una gran finestra oberta que dóna la oportunitat de conèixer tot el que passa a tot el món.
Una vegada dit això, cal destacar el vídeo que vam veure a classe, no crec que sigui un video insignificant, ja que a tota la classe es va fer que pensar i se’ns va quedar un cos estrany desprès de visualitzar-lo. D’una banda, crec que aquest video ha impactat tant perquè no estem acostumats a veure que això passi en la nostra societat, i per això molts pocs cops pensem que situacions que viuen a l’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina pugi passar aquí en les societats on hi existeixen aquests maltractaments de part de l’autoritat.
Una conclusió que he estret del video és que el primer món només pensa en les seves necessitats i en el seu benefici, i no pensa els medis que es fan servir per garantir tot això, i és per això que tampoc els interessa donar a conèixer aquestes situacions, ja que moltes persones deixarien de consumir el productes que estan oferint.
D’altra banda, crec que aquest anunci seria molt impactant a la societat, ja que podria ferir la sensibilitat de les persones, encara que sigui un reflex de la realitat, però com he dit abans la nostra societat no està acostumada a veure aquests vídeos amb persones de la nostra societat. Òbviament, amb això no vull donar a entendre que si l’anunci fos amb persones d’altres races o cultures, la societat ho veuria bé, sinó que crec que sempre ens ofereixen imatges d’aquest tipus però no tant properes a nosaltres, és per això que crec que com no ho veiem tant pròxim a nosaltres no ens afecta tant.
Finalment, penso que aquest video seria molt enriquidor en societats preparades prèviament, per poder dur un debat sobre el que passa en el món, i com el primer món utilitza la seva autoritat per fer aquestes coses a societats més limitades econòmicament i sense recurs per poder afrontar-se a les grans potencies mundials.

sábado, 5 de noviembre de 2011
Hi ha racisme dintre d'un mateix Estat?
Hi ha racisme dintre d’un mateix Estat?, aquesta és la meva pregunta, ja que últimament han sortit dues notícies que m’han cridat molt l’atenció, una parlava que el ex-jugador del Reial Madrid Guti deia en el seu twitter que no feia cas a les persones que l’escriguessin en català, denominant el català com polaco.
La segona noticia prové d’una sèrie de televisió que es diu Aida, en questa sèrie hi ha un personatge el qual el seu paper és de racista, xenòfob, molt patriota on encara s’acorda de Franco, on sempre diu aquella frase típica “abans això no passava”...
Amb aquestes noticies em dóna que pensar si realment existeix un racisme o una mala convivència entre la resta de Espanya i Catalunya on també posaria al País Basc, ja que són les comunitats on sempre han hagut més discrepàncies.
Per una altra banda, crec que si som racistes entre nosaltres com la gent pensa que no podem ser racista amb les persones que venen de fora del nostre Estat, penso que això és una reflexió bastant interessant.
Aquí adjunto les noticies les qual he parlat.
http://www.telecinco.es/aida/mauricio/Aida-convertido-nacional-comentario-catalanes_0_1497450930.html
lunes, 24 de octubre de 2011
Racisme a l'esport?
Aquest cap de setmana s’ha tornat a parlar sobre el racisme dintre de l’àmbit esportiu, especialment en el futbol, aquest episodi ha passat en el camp nou, en els últims minuts del partit Barça- Sevilla, on suposadament en Cesc Fàbregas a insultat a Kanouté, on posteriorment ho ha desmentit, encara que ha hagut ressò en la premsa esportiva on afirmaven que Kanouté li va plantar cara i li va agafar del coll a conseqüència dels insults.
Al principi de l’assignatura vam tenir un debat a classe sobre si el racisme és racisme o classisme, la qual jo em vaig quedar amb que les persones la majoria som classistes, en canvi, molts cops en temes esportius on hi ha molts jugadors que són d’altres nacionalitats no tenim en compte el seu estatus social, i es segueix fent mateixos jugadors comentaris racistes.
Un dels exemple que veiem més sovint, són els insults racistes que es fan als futbolistes des de la graderia on alguns dels aficionats de l’equip contrari tenen actituds envers a jugadors d’altres cultures; i fins i tot, alguns cops han hagut actituds racistes i xenòfobes entre ells.
jueves, 13 de octubre de 2011
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
