Ni fàcil ni dificil

Aquest curtmetratge ens recopila molt bé el que succeeix moltes vegades quan una persona ve de fora com canvia la seva realitat.

El vídeo ha reflectit molt bé com es poden sentir les persones quan canvien el seu entorn, la seva realitat..., hi ha un moment que el Musta decideix dutxar-se sense calçotets perquè tots ho fan, aquí veig una actitud una mica de deixar de banda la seva tradició, ja que ell explica que en el seu país és de molt mala educació treure’s els calçotets davant dels altres. Quan ell decideix treure’ls està faltant el respecte als seus company? O ell es sent que els demès no tenen educació per dutxar-se amb calçotets? Crec que aquestes situacions són dilemes que poden causar confrontaments amb la realitat que viuen.

L’altre exemple que posa el curtmetratge és el canvi estètic que es fa la protagonista, amb la finalitat d’agradar al noi. La Aicha fa bé al canviar la seva decisió de portar vel per poder arribar a agradar al Jordi?, jo penso que cap persona ha de canviar com és per poder arribar a agradar a ningú, ja que si ens estimen ens estimaran tal i com són, i no ens demanaran de canviar un element estètic.

Prejudicis y estereotips

Aquest vídeo ens explica amb un to humorístic els prejudicis/estereotips  que existeixen de la societat autòctona envers a la població immigrant.

Cal dir, que jo molts cops he escoltat algun d’aquests estereotips, sobretot els que diuen que l’Estat afavoreix la vida als immigrants gràcies a les ajudes, al impagament de impostos, etc.

Encara que, jo penso que molts cops és veritat que moltes persones que venen de fora només conviuen amb ells mateixos, no se si és per por o perquè ells també poden tenir alguns estereotips de nosaltres, etc.  Un exemple d’això és que quan jo anava a batxillerat una noia xinesa que anava a la meva classe va manifestar un dia a classe que els seus pares no li deixaven tenir un xicot d’aquí, sinó que havia de ser de cultura xinesa com ella, i ella va dir que mai es podria enamorar de un noi d’aquí per por a que els seus pares li donessin de banda.

Tot aquest tema em dóna a pensar que pot ser un peix que es mossega la cua, que mai podrem sortir d’aquests estereotips o prejudicis davant d’altres cultures.

Reflexió classe de dimarts

Aquesta entrada ha estat creada per comentar la classe de dimarts.

Primer de tot, m’agradaria destacar la importància que té actualment els mitjans de comunicació, ja que crec que és una gran finestra oberta que dóna la oportunitat de conèixer tot el que passa a tot el món.

Una vegada dit això, cal destacar el vídeo que vam veure a classe, no crec que sigui un video insignificant, ja que a tota la classe es va fer que pensar i se’ns va quedar un cos estrany desprès de visualitzar-lo.  D’una banda, crec que aquest video ha impactat tant perquè no estem acostumats a veure que això passi en la nostra societat, i per això molts pocs cops pensem que situacions que viuen a l’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina pugi passar aquí en les societats on hi existeixen aquests maltractaments de part de l’autoritat.

Una conclusió que he estret del video és que el primer món només pensa en les seves necessitats i en el seu benefici, i no pensa els medis que es fan servir per garantir tot això, i és per això que tampoc els interessa donar a conèixer aquestes situacions, ja que moltes persones deixarien de consumir el productes que estan oferint.

D’altra banda, crec que aquest anunci seria molt impactant a la societat, ja que podria ferir la sensibilitat de les persones, encara que sigui un reflex de la realitat, però com he dit abans la nostra societat no està acostumada a veure aquests vídeos amb persones de la nostra societat. Òbviament, amb això no vull donar a entendre que si l’anunci fos amb persones d’altres races o cultures, la societat ho veuria bé, sinó que crec que sempre ens ofereixen imatges d’aquest tipus però no tant properes a nosaltres, és per això que crec que com no ho veiem tant pròxim a nosaltres no ens afecta tant.  

Finalment, penso que aquest video seria molt enriquidor en societats preparades prèviament, per poder dur un debat sobre el que passa en el món, i com el primer món utilitza la seva autoritat per fer aquestes coses a societats més limitades econòmicament i sense recurs per poder afrontar-se a les grans potencies mundials.

Hi ha racisme dintre d'un mateix Estat?

Hi ha racisme dintre d’un mateix Estat?, aquesta és la meva pregunta, ja que últimament han sortit dues notícies que m’han cridat molt l’atenció, una parlava que el ex-jugador del Reial Madrid Guti deia en el seu twitter que no feia cas a les persones que l’escriguessin en català, denominant el català com polaco.

La segona noticia prové d’una sèrie de televisió  que es diu Aida, en questa sèrie hi ha un personatge el qual el seu paper és de racista, xenòfob, molt patriota on encara s’acorda de Franco, on sempre diu aquella frase típica “abans això no passava”...

Amb aquestes noticies em dóna que pensar si realment existeix un racisme o una mala convivència entre la resta de Espanya i Catalunya on també posaria al País Basc, ja que són les comunitats on sempre han hagut més discrepàncies.

Per una altra banda, crec que si som racistes entre nosaltres com la gent pensa que no podem ser racista amb les persones que venen de fora del nostre Estat, penso que això és una reflexió bastant interessant.

Aquí adjunto les noticies les qual he parlat.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente-y-tv/guti-bloquea-follower-porque-escribio-polaco-1194703

http://www.telecinco.es/aida/mauricio/Aida-convertido-nacional-comentario-catalanes_0_1497450930.html

Racisme a l'esport?

Aquest cap de setmana s’ha tornat a parlar sobre el racisme dintre de l’àmbit esportiu, especialment en el futbol, aquest episodi ha passat en el camp nou, en els últims minuts del partit Barça- Sevilla, on suposadament en Cesc Fàbregas a insultat a Kanouté, on posteriorment ho ha desmentit, encara que ha hagut ressò en la premsa esportiva on afirmaven que Kanouté li va plantar cara i li va agafar del coll a conseqüència dels insults.  

Al principi de l’assignatura vam tenir un debat a classe sobre si el racisme és racisme o classisme, la qual jo em vaig quedar amb que les persones la majoria som classistes, en canvi, molts cops en temes esportius on hi ha molts jugadors que són d’altres nacionalitats no tenim en compte el seu estatus social, i es segueix fent mateixos jugadors comentaris racistes.

Un dels exemple que veiem més sovint, són els insults racistes que es fan als futbolistes des de la graderia on alguns dels aficionats de l’equip contrari tenen actituds envers a jugadors d’altres cultures; i fins i tot, alguns cops han hagut actituds racistes i xenòfobes entre ells.

               

Examen per aconseguir la nacionalitat

Joe Arpaio

Aquí deixo un vídeo d’una entrevista que li fa el follonero al Sheriff d’Arizona, anomenat Joe Arpaio, aquest sheriff és famós perquè se li acusa de multituds i continues violacions als drets humans. Avui en dia té una presó enmig del desert d’Arizona, on hi ha dies que arriben als 60 graus de temperatura; la majoria de presos són immigrants que van volen creuar la frontera sense papers, o fins i tot hi ha persones que tenen papers i els ha ficat a la presó per petits delictes com ara beure alcohol.

És un problema el hiyab en l'educació?

Avui m’agradaria comentar una notícia que va passar el dilluns en un col·legi públic de Madrid. La situació és la següent, una noia de 14 anys ha estat expulsada d’un examen per portar hiyab, perquè en la normativa del institut està prohibit portar en un examen alguna peça de roba la qual tapi les orelles o amagui la identificació de la persona. Per tant el professor li va demanar que si es podia treure el mocador per fer l’examen i desprès podria tornar-se’l a posar, en canvi la noia es va negar a fer-ho, llavors el professor va d’haver d’actuar amb la seva expulsió.

La reflexió que duc a terme sobre aquesta notícia és que si és una normativa de l’escola no portar les orelles tapades, per poder garantir que els alumnes no copiïn. Aquesta noia penso que hauria de saber aquesta normativa, i llavors hauria d’adaptar-se aquesta, perquè  si ella pot els demès a l’hora de fer exàmens podrien portar gorres, o les noies per exemple, diademes. O per altra banda, el professor s’ha equivocat en demanar això a la noia perquè és una decisió d’ella i de la seva religió/cultura.

Podeu consultar la notícia al diari 20 minutos del dia 3.10.2011: http://www.20minutos.es/noticia/1176183/0/alumna-madrd/explusada-instituto/negarse-quitar-hiyab/

Volem immigrants a les nostres empreses?

Amb el vídeo que hem visualitzat a classe del Blog de la meva companya Andrea m’he enrecordat d’un tros de la sèrie LQSA. Aquesta sèrie sempre la he vista, ja que és bastant divertida i fa un humor negre de la nostra societat actual. Penso que el personatge del senyor Recio és molt bo perquè crec que és el personatge més divertit de la sèrie, encara que el seu humor a vegades està tant portat a l’extrem que et dóna a pensar  si un immigrant veient  aquesta sèrie  es pot sentir agredit, o en canvi s’ho pren amb humor.

Aquí adjunto un vídeo on el Recio contracta a un immigrant

Després de fer una visualització del vídeo, penso que és veritat que moltes persones a l’hora de realitzar un contracte a un immigrant s’ho ha de pensar molt, ja que molts d’ells no confien en ells. És veritat que en el temps d’ara en el nostre país en canvi de contractar un treballador nascut aquí contracten immigrants, perquè per menys diners treballen més i no donen tant problemes. Això és pot veure en el sector de les immobiliàries, sector de la restauració... en canvi, és veritat que hi ha treballs que no h trobem gaires immigrants perquè considerem que aquests tenen més consideració i els autòctons els volen per ells. Per exemple tot el que té a veure amb administratius, economistes, jutges, advocats... , aquests treballs els hi costa més poder accedir ja que penso que molts del directius volen primer a un d’aquí que no a un immigrant, encara que estigui més preparat, sàpiga més idiomes, etc.

Comentari d'una notícia

20minutos.es  (4.5.2011)

“Los inmigrantes aportan al Estado del bienestar "mucho más" de lo que reciben”

http://www.20minutos.es/noticia/1038882/0/inmigrantes/estado/bienestar/

Fent recerca sobre noticies d’immigrants he trobat una notícia que es diferenciava de la resta, ja que moltes que he trobat només parlaven de racisme o xenofòbia.

Aquests són els titulars que posava en la notícia (on més a dalt he deixar el link d’on la he trobada)

·         Un informe destaca el papel "dinamizador" de la inmigración en la economía y revela que esta es la responsable del 30% del crecimiento del PIB en los últimos 20 años".

·         El documento subraya que incluso los inmigrantes en situación irregular contribuyen al pagar impuestos indirectos y dinamizar el consumo.

Com he dit abans aquesta notícia m’ha impactat ja que jo soc una persona que pensava que els immigrants no paguen impostos, o els que paguen són impostos mínims no paguen la totalitat que poden pagar un autòcton. Però fent lectura d’aquesta notícia he pogut saber com el nostre estat fa pagar impostos als immigrants i sobretot al irregulars, ja que això no ho tinc molt clar.

Però si que sóc conscient de que els immigrants com molts d’ells solen tenir més fills que no pas les famílies espanyoles, si que és veritat que aporten ben estar social en l’àmbit econòmic i també social, ja que si no haguessin immigrants la societat autòctona estaria envellida, molt més que ho està actualment.

També dir, que en la notícia exposa que els immigrants no solen utilitzar molt les institucions públiques sobretot en l’àmbit educatiu i sanitari, en el qual jo no estic d’acord, ja que per exemple els immigrants utilitzen molt l’escolaritat pública i no pas la concertada o la privada. Però si que és veritat que els fills d’immigrants no solen anar molt a les institucions educatives superiors com per exemple la universitat, si féssim una estadística de joves immigrants que cursen carreres universitàries a Espanya el percentatge seria mínim.

21-9-2011

Avui ha estat el primer dia de l'assignatura d'Interculturalitat i Immigració, la qual cosa la primera impressió d'aquesta assignatura ha estat bastant positiva envers la metodologia que ha presentat el professor. Una vegada acabada la presentació hem fet una serie d'enunciats sobre el que pesem, del que pensa el nostre entorn i el que pensa la societat en general, sobre la immigració. desprès d'haver respòs aquests enunciats a classe s'ha creat un petit debat en la qual cosa ha sortit la paraula classisme la qual m'ha fet reflexiona i crec que la majoria de nosaltres no som racistes sinó classistes. Una vegada acabat el exercici hem visualitzat una pel·lícula en la que desprès hem hagut de respondre dues qüestrions, respecte a la primera qüestíó donada pel professor sobre si es possible un canvi d'actitud sobre els immigrants?, jo penso que si que es possible, però que no és fàcil ja que crec que en molts cops l'actitud canvia quan la persona autòctona coneix personalment a la persona immigrant. Si que és veritat que moltes vegades he escoltat que tots els marroquins, romans, xinesos són dolents menys aquell perquè el conec i sé que no és com els demès, en canvi a les altres persones d'aquella raça no las coneix, i ´dóna quest etiquetatge tant universal, com per exemple: "Tots els romans són lladres, menys aquella família que la conec i sé que treballa per guanyar diners".  Per això crec que no és possible un canvi d'opinió sobre els immigrants d'una manera universal, sinó que si que hi pot haver un canvi personal d'actitud envers a una persona o família concreta d'immigrants. Sobretot, aquesta actitud oberta i tolerant és més difícil quan l'immigrant prové de llocs on la seva cultura és molt diferent a la occidental. La segona qüestió donada és si fa falta un canvi o una recompensa per poder fer aquest canvi?,  jo crec que si, no obstant no crec que sigui una recompensa material, sinó que ha de ser una recompensa econòmica o de treball. Un dels exemples que actualment està molt de moda es que "els immigrants ens treuen el treball", però fa 5 anys això no era així perquè dèiem que els immigrants fan el treball que nosaltres no volem fer, com per exemple, escombraires, paleta..., actualment, això ja no és així ja que com hi ha molt percentatge d'atur els autòctons volen treballar d'allò que abans només era "treball d'immigrants", per això fa uns anys enrere la gent no era tant racista com ara, ja que la majoria pensem que ells tenen oportunitats que a nosaltres no ens donen.

Presentació

Hola em dic Laura Fernández Florido, tinc 21 anys i visc a Badalona (Barcelona).

Aquest any estic cursant 3º de Pedagogía i aquest blog ha estat creat per poder fer un seguiment de l'assignatura d'Interculturalitat i Immigració.